dilluns, 19 de març del 2012
Com ens imaginàvem que era Catalunya...
A tots ens ha passat alguna vegada que hem tingut moltes ganes d'anar a un lloc i que quan hi hem sigut l'hem vist completament diferent de com ens l'imaginàvem o no ha estat ben bé tal com esperàvem que fos... Els nois i noies de l'aula d'acollida somiaven en Vic i Catalunya i pensaven com devia ser... Alguns ni hi somiaven, perquè ni tan sols pensaven que Catalunya existís... Però, una vegada aquí, el nostre país ha complert realment les seves espectatives? Què és el que els va sobtar més quan van arribar? Algunes coses sí que s'han complert, però d'altres... Bé, val més que continueu llegint si voleu saber-ne els detalls... I nosaltres, com ens imaginem que són els seus països? Però, són realment així? A vegades els tòpics no es compleixen...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo imaginava que només hi hauria una llengua: el castellà. Imaginava que Catalunya era un lloc molt bell.
ResponEliminaAllà jo no vaig pensar mai que tindria problemes de llengua i que això efectaria els meus estudis. Quan jo vaig arribar aquí, vaig pensar aquí era com una sorda i muda. Però sort que jo sabia parlar anglès no vaig tenir gaires problemes.
Hi ha moltes coses que em van sobtar. A l'Índia jo mai no vaig veure la neu. Tampoc mai no vaig pensar que tindria amigues catalanes, però sort que n'he tingut moltes. Al'Índia jo no vaig veure llocs gaire bonics, en canvi aquí sí que n'he vist molts. Allà jo no pensava que aniria a una escola pública en canvi aquí sí que vaig a una escola pública. Són aquestes coses petites, que han canviat molt la meva vida. Però sempre destijo que tingui una vida feliç.
Quan jo estava al meu país Ghana, vaig pensar que Vic era molt gran més que Catalunya. També pensava que sempre nevava molt aquí a Catalunya. Pensava que Vic era un poble molt gran.
ResponEliminaI al mateix tempa pensava que si havia nascut aquí, el govern et pagava diners fine que tenia 18 anys d'edat. El primer cop que vaig arribar aquí, a VIc, vaig veure moltes coses que no tenim al meu país.Ex: la neu, els parcs d'infants, gronxadors...etc.
També no vig pensar que s'havia d'anar a l'escola dues vegades al dia. Em pensava que els examens es feien al final del curs. I no vaig pensat que totes les escoles de Catalunya fessin fins 4t d'ESO.
El primer dia que vaig arribar aquí,estava molt contenta perqué vaig tenir un amic català i em vaig començar a estudia una mica de català. I ara estic molt molt contenta perquè ara jo sé parlar una mica de llengua català i llengua castellana.
I la gent de Catalunya és molt guapas i també són molt bones persones per mi.
Jo abans d'arribar a vic i a catalunya, imaginava que era un altre món que la gent era difirent que nosaltres, i de les llengües vaig pensar que els meus cosins venen de vacances al Marroc els preguntava com era espanya i ells m'explicaven que es un pais molt bonec i moltes coses més i també de les escoles que els profes tracten bé els alumnes i que no peguen els alumnes .
ResponEliminaAmi alló que em va sobtar més van ser les dones com vestien i els nòvius.També vaig veure parelles de dos homes i dues dones fent oetons a carrer davant la gent i també a la platge la gent van despullats.
IKRAM
ResponEliminaQuan era a Marroc no vaig imaginar que hi havia un país que és diu Catalunya i no vaig pensar que hi havia més d'una llengue.Pensava que a tot espanya es parlava castellà i ningú no em va ensenyar que aquí hi havia aquest país.I quan vaig arribar a Catalunya no vaig trobar el que vaig imaginar i vaig veure que tot era diferent del meu país,també la llengue,pensava que no podria aprendre aquista llengue,que és el Català,i que em costaria molt contestar la gent,però vaig veure que aqust país és intel.ligent i que potser m'ajudarien per aprender la llengue catalana que vaig trobar difícil d'aprendre,però bé.I van pasar dies i dies i vaig fer amistats amb les persones que conec i van ensenyar coses d'aquest país i també les llengües.I ara estic molt contenta perquè estic aquí i he après la llengue catalana millor.Abans quan era a Marroc vaig imaginar que la gent d'aquest país no són com nosaltres i que podrien fer el que volguessin.I ara estic molt bé perquè conec aquest país tan maco i la gent també,vaig fer amigues noves i es hi millorant bastant bé la llengue catalana.
Com t'imaginaves Catalunya abans d'arribar-hi? Què et va sobtar més?
ResponEliminaA mi m'agrada força imaginar, imaginava com seria el meu home i el meu fill, imaginava com seria el futur, etc. Quan jo era a la Xina , abans d'arribar a Catalunya, pensava que aquí només hi hauria una llengua: castellà, no sabia que hi havia una altre llengua: català.
Pensava que la gent d'aquí seria molt oberta que tenia els cabells de color castang o rosos, que tenia un nas gran i que tenia els ulls de color blau, verd o altres colors especials. I pensava que els bebès d'aquí rerien molt macos, com ninos: això ja ho sabia.
Quan vaig arribar-hi, vaig saber que també hi ha gent morena, i vaig començar a aprendre el català. És una llengua molt diferent que la meva pròpia llengua: el xinès.
La veritat és que cada vegada m'agrada més aquí. La cultura i els costums d'aquí també són molt diferents que els de la Xina. Vaig posar molta vergonya per fer petons als amics, però ara ja no.
El menjar també és molt diferent , jo trobo a falta el menja de la Xina, però també m'agraden algunes coses d'aquí, per exemle: els canelons amb beixamel el pa amb tomàquet i les coqes,etc.
Els climes d'aquí també són diferents, a l'hivern fa molt fred i a l'estiu no fa gaire calor. He vist molts cops la neu aquí, però a la meva ciutat de la Xina tenia dificutat per veure nevar.
Aquí hi ha més tipus de gent, són dels països diferents. Per això he tingut amics catalans, espayols, indis, marroquins, africans, franceses i romanesos, etc.