Bon Nadal a tots i a totes!!

Hi ha moltes maneres de celebrar el Nadal arreu del món. Alguns dels nois i noies de la nostra aula ni tan sols el celebren... Però segur que l'esperit de Nadal i els valors de pau i solidaritat poden ser comuns per a tothom, siguem d'on diguem... Us enllacem dues cançons molt boniques que hem treballat a l'aula... Esperem que us agradin... Bon Nadal i feliç any nou!!

És un desig 
http://www.youtube.com/watch?v=a6w7J9-eh8A
Quan somrius
http://www.youtube.com/watch?v=14hmLEs0u-8

Voltem pel món!

S'obre una nova edició del Projecte Voltem pel món i des de l'aula d'acollida de l'insititut hem decidit participar-hi en dos grups: el nivell 2 i el nivell 3. A partir de la interpretació de textos audiovisuals i escrits de diferents tipologies textuals, els alumnes fan activitats col·laboratives de comprensió, de construcció de textos, de recerca i elaboració d’informació i de coneixement de l'entorn. L'aula virtual i les TAC s’utilitzen com instruments d’accés a la informació i de construcció del coneixement.

La metodologia d'aprenentatge es basa en tècniques de treball per projectes en grup (cooperatiu, col·laboratiu i en equip).
En la presentació, el nois i les noies es donaran a conèixer i, al llarg de les etapes, faran diferents activitats a partir d'una tipologia textual determinada.

Comença el viatge... Esteu preparats?

Per a més informació, aquí teniu l'enllaç del projecte:

http://www.xtec.cat/crp-esplugues/voltem/

Les fotos de la sortida...

https://picasaweb.google.com/102432967177912230805/6DeDesembreDe2011

Visita a la catedral de Vic i al Museu de l'Art de la Pell

Ahir els nois i noies de l'aula d'acollida van fer una sortida a la catedral de Vic i al Museu de l'Art de la Pell. Molts no havien estat mai en una església catòlica, però de seguida es van adonar que, en el fons, no hi ha tantes diferències... Van admirar les pintures de Sert, la cripta romànica, el claustre... Això sí, sort del guia, que els ho va explicar d'allò més bé! La visita al Museu també va ser interessant, sobretot els van cridar l'atenció els quadres de la Pilarin Bayés. Hi van poder identificar tot de temes relacionats amb la cultura catalana: el drac de Sant Jordi, Gaudí, els mercats... Voleu saber com s'ho van passar? Doncs llegiu els comentaris que fan i feu un cop d'ull a les fotos...

Els nostres contes: quanta saviesa!

ANANSE AND THE DISPERSAL OF WISDOM

This story tells of how Ananse once tried to hoard all of the world's wisdom in a pot (in some versions a calabash). Ananse was already very clever, but he decided to gather together all the wisdom he could find and keep it in a safe place.

With all the wisdom sealed in a pot, he was still concerned that it was not safe enough, so he secretly took the pot to a tall thorny tree in the forest (in some versions the Silk Cotton tree). His young son, Ntikuma, saw him go and followed him at some distance to see what he was doing.

The pot was too big for Ananse to hold while he climbed the tree, so he tied it in front of him. Like this the pot was in the way and Ananse kept slipping down, getting more and more frustrated and angry with each attempt.

Ntikuma laughed when he saw what Ananse was doing. "Why don't you tie the pot behind you, then you will be able to grip the tree? he suggested.

Ananse was so annoyed by his failed attempts and the realization that his child was right that he let the pot slip. It smashed and all the wisdom fell out. Just at this moment a storm arrived and the rain washed the wisdom into the stream. It was taken out to sea, and spread all around the world, so that there is now a little of it in everyone.

Though Ananse chased his son home through the rain, he was reconciled to the loss, for, he says: "What is the use of all that wisdom if a young child still needs to put you right?

                                        EL CONTE DE  L'ANANSE

L'Ananse és un personatge molt famós a Ghana pels seus fets. L'Ananse era un home que una vegada va tractar d'acaparar tota la saviesa del món en una olla. L'Ananse ja era molt intel·ligent, però va decider reunir-la tota. Amb tota la saviesa dins de l'olla, però, li preocupava que encara no fos un lloc segur. Per això, en secret, es va emportar el pot a un gran arbre ple d'espines al bosc. El seu fill petit, Ntikuma, el va veure passar i el va seguir a certa distància per veure el que estava fent.
Però el pot era massa gran per l'Ananse per sostenir-lo al mateix temps que pujava a l'arbre, però ell el volia guardar a dalt l'arbre. L'Ananse relliscava cada vegada que  ho provava i cada vegada estava més frustrat i enfadat amb cada intent. L'Ntikuma va riure quan va veure el que estava fent l'Ananse i li va dir : "Perquè no et lligues el pot al darrere? Llavors podràs agafar l'arbre. L'Ananse estava enafadat pels seus intents fallits, però si feia el que deia el seu fill l'olla cauria. I l'olla es va trencar i tota la saviesa va anar a parar en un torrent i deprés al mar, de manera que es va estendre per tot el món i ara n'hi ha una una mica per tot el món.
Deprés l'Ananse va persequir al seu fill cap a casa sota la pluja i li va dir: "Quin és l'ús de tota la saviesa si un nen petit t'ha de de corregir?".

Kenneth Mark Coffie (Ghana)

ईमानदार लकड़हारा

एक बार एक लकड़हारा था. वह बहुत गरीब था, लेकिन वह बहुत ईमानदार था. एक दिन वह नदी के पास  पेड़ काट रहा था. जब वह पेड़ काट रहा था उसका कुहारा नदी में गिर गया और बहुत दुखी हुआ. क्योंकि वह दूसरे नहीं खरीद सकता था . जब वह नदी से एक रानी आई  थी और उसे बताया कि वह दुखी  था. वह सोने का कुहारा  देना चाहटी  थे, लेकिन उन्होंने कहा कि नहीं.उसने कुहारा लेने से इंकार कर दिया यह  देख कर रानी  चली गयी. रानी नदी के पास गयी  और वह फिर से बहुत दुखी हो गया. फिर, पन्द्रह मिनट कि बाद रानी नदी  से आई. उसने फिर कहा कि मेरे पास कुहारा है लेकिन यह चांदी का है. वह फिर से रानी को नजरअंदाज कर दिया और वह फिर से छोड़ कर चली गयी .पंद्रह मिनट बाद ही रानी, ​​जो पहले अई थी वो पानी से बहार आई उसने फिर कहा कि उसके पास उसका कुहारा है उसे देखा और बहुत खुश हुआ  और देखा कि यह वही कुहारा है कि पहले खो दिया था. इस बार वह रानी के पास गया है कि कृपया आप यह  कुहारा  देदो यह लोहा का  था.  रानी बहुत खुश थी.बाद रानी सोने और चांदी का  कुहारा दिया.

नैतिक :-   ईमानदारी सर्वोत्तम नीति है.

                                          

El llenyataire honest

Una vegada hi havia un llenyataire. Era molt pobre, però tambè era molt honest. Un dia estava tallant els arbres a la vora del riu. Quan estava tallant els arbres la seva serra va caure al riu i es va sentir molt trist. Estava plorant per la seva serra perquè ell no es podia comprar una altra serra. Quan estava plorant va sortir una reina des del riu i li va dir que tenia la seva serra. Ella li volia donar una serra d'or, però ell li va dir que no era la seva serra perquè era d'or i la seva era de ferro. Com que ell li va dir que no era la seva serra, la reina va marxar cap al riu i ell es va tornar a posar molt trist. Després, al cap de quinze minuts va sortir aquella reina des del riu que havia sortit abans. Ella li va tornar a dir que tenia la seva serra, però que era de plata. Ell va ignorar un altre cop a la reina i ella va marxar un altre cop. Després de quinze minuts va sortir la mateixa reina que havia sortit abans. Ella li va dir un altre cop que tenia la seva serra i es va posar molt content i va veure que era la mateixa serra que havia perdut abans. Aquest cop ell li va dir a la reina que si us plau li deixés aquesta serra. Era de ferro, per això era seva. La reina es va posar molt contenta i li va donar la seva serra. A part d'això la reina també li va donar les serres d'or i de plata. Ell li va preguntar a la reina que per què li donava aquestes serres i ella li va contestar que això era per la seva honestedat.

Moral: L'honestedat és la millor política.

Navneet Kaur (Índia) 

龟兔赛跑

   在整个森林，兔子都是非常有名的跑步健将，它是跑得最快的,它非常骄傲自负，其他动物们都讨厌它。

   有一天，乌龟来找兔子并说：”你敢和我进行跑步比赛吗?“

   兔子看了看乌龟，不屑一顾地说：”你在说什么？！你是整个森林中跑得最慢的动物，你没有资格和我比赛！“

   乌龟说：”那么你没有胆量。“

   兔子一听火冒三丈，然后说：”好吧，你将会输的很惨！“

   在比赛之前，每一天乌龟都会锻炼和准备。

   时间过的很快，转眼就到了比赛的日子。

   来了很多的观众，大象是裁判，它开了一枪，比赛正式拉开了帷幕。

   一开始，兔子很拼命，很快就把乌龟甩在看不见的地方，它想：乌龟跑步就像老奶奶似的,我势在必得！昨晚太迟睡了，好困啊，我的小睡一下。

   兔子找了一个阴凉的树荫，就打起了呼噜。

   但是乌龟一直奋力奔跑，一步一步离终点越来越近，很明白，最终乌龟赢了。大象给乌龟颁奖杯，观众们一阵欢呼雀跃。

   兔子听见了呼喊声，就跑到终点，眼前的一切让它目瞪口呆。

   如果一个人骄傲自负，那么他一定会失败。

   如果一个人努力向前，那么他一定会成功。

El conill i la tortuga fan una cursa

 El conill és el corredor més famós de tot el bosc. Era el que corria més ràpid i li van pujar els fums al cap. Els atres animals detestaven aquest conill.
Un dia, la tortuga va anar a buscar el conill i li va dir:
-T'atreveixes a fer una cursa amb mi?
El conill se'l va mirar amb cara de superioritat:
-Què dius?! Ets el que corres més lent de tot el bosc. No tens competència per fer una cursa amb mi!
-Doncs tu no tens audàcia.
El conill es va enfadar i després va dir:
-D'acord, però tu perdràs.
Pensant en el dia de la cursa, cada dia la tortuga practicava i es preparava.
El temps passava molt ràpid i el dia de la cursa va arribar.
Hi havia molts espectadors, l'elefant era el jutge i va donar el tret de sortida.
Al pricipi, el conill es va esforçar i va córrer molt ràpid. Quan feia estona que no veia la tortuga va pensar: "La tortuga corre com una àvia, guanyaré, és un pim-pam! Ahir a la nit vaig anar a dormir tard, tinc molta son, dormo una estona."
El conill va anar a buscar una ombra d'un arbre i va començar a roncar.
Però la tortuga es va esforçar sempre, pas a pas i a cada pas cada cop era més a  prop de la línia d'arribada. És clar, la tortuga va guanyar, l'elefant li va donar la copa i els espectadors van victorejar la tortuga amb aplaudiments.
El conill va sentir el soroll i va córrer cap a la línia d'arribada. Va quedar bocabadat.

Jinjin Chen (Xina)

L’histoire des trois sourds 

C’est l’histoire d’une femme. Elle était sourde, tellement sourde qu’elle n’entendait rien. Tous les matins elle portait son enfant sur son dos et elle se rendait à son champ. Elle avait un immense champ d’arachides. Et un matin qu’elle était là, tranquillement à travailler dans son champ, arrive un monsieur. Un monsieur tellement sourd qu’il n’entendait rien. Et ce monsieur cherchait ses moutons. Ecoutez-bien ! Il s’adressa à la dame :
  « Madame, je cherche mes moutons, leurs traces m’ont conduit jusqu’à votre champ. Est-ce que vous ne pourriez pas m’aider à les retrouver ? D’ailleurs, on les reconnaît bien mes moutons, parmi eux, il y a un mouton blessé. Madame si vous m’aidez à retrouver mes moutons, je vous donnerez ce mouton blessé vous pourrez toujours vous en servir. Mais elle, n’ayant rien entendu, rien compris, elle a pensé que ce monsieur lui demandait juste jusqu’où son champ s’arrêtait. Elle se retourna pour lui dire :  « Mon champ s’arrête là-bas. » Le monsieur a suivi la direction indiquée par la dame et par un curieux hasard il trouva ses moutons en train de brouter tranquillement derrière un buisson. Tout content il les rassembla et est venu remettre à la dame le mouton blessé. Mais celle-ci, n’ayant rien entendu, rien compris, elle a pensé que ce monsieur l’accusait d’avoir blessé son mouton. Alors elle s’est fâchée :
  « Monsieur, je n’ai pas blessé votre mouton. Allez accuser qui vous voulez mais pas moi. D’ailleurs des moutons, je n’en ai jamais vus. » Le monsieur quand il a vu que la femme se fâchait, il a pensé que cette femme ne voulait pas de ce mouton mais qu’elle voulait d’un mouton plus gros. Et à son tour, il se fâcha :
  « Madame, c’est ce mouton que je vous ai promis. Il n’est pas du tout question que je vous donne le plus gros de mes moutons. » Tous les deux il se fâchèrent, ils se fâchèrent à un tel point qu’ils finirent par arriver au tribunal. Et le tribunal dans cette Afrique d’il y a longtemps, cela se passait sur la place du village, à l’ombre d’un grand arbre, l’arbre à palabres le plus souvent un baobab. Et le juge, lui qui était en même temps le chef du village il était là entouré de tout ces gens qu’on appelle les notables. La dame et le monsieur sont arrivés tout en continuant leur querelle. Et après les salutations c’est elle qui parla la première :
  « Ce monsieur m’a trouvé dans mon champ, il m’a demandé jusqu’où mon champ s’arrêtait. Je lui ai montré et j’ai repris mon travail. Ce monsieur est parti et quelques instants après il est revenu avec un mouton blessé m’accusant de l’avoir blessé. Or moi je jure que des moutons j’en ai jamais vus. Voilà pourquoi on est ici monsieur le juge. » C’était au tour du monsieur :
 « Je cherchais mes moutons, dit-il, et leurs traces m’ont conduit jusqu’au champ de cette dame. A cette dame j’ai dit que si elle m’aidait à retrouver mes moutons je lui donnerais un d’entre eux mais j’ai bien précisé le mouton blessé. Elle m’a montré mes moutons, c’est ce mouton blessé que je lui ai donné. Elle veut un mouton plus gros. Pensez-vous que je vais lui donner le plus gros de mes moutons à deux pas de la fête des moutons ? » Le juge se leva. Il était aussi sourd qu’un pot. Et quand il a vu l’enfant sur le dos de sa mère il a pensé qu’il ne s’agissait là que d’une petite querelle de ménage. Alors il s’adressa au monsieur :
  « Monsieur. Cet enfant est votre enfant. Regardez d’ailleurs comment il vous ressemble. A ce qu’il me semble vous êtes un mauvais mari. Et vous madame, des petits problèmes comme cela. Ce n’est pas la peine de venir jusqu’ici étaler ça devant tout le monde. Rentrez chez vous ! Je souhaite que vous vous réconciliez. » Ayant entendu ce jugement, tout le monde éclata de rire. Et le rire contamine le juge, la dame et le monsieur. Que firent-ils ? Ils éclatèrent de rire bien que n’ayant rien compris. Et c’est à partir de là que le conte pose sa question : Le conte voudrait savoir, lequel de ces trois est le plus sourd ?

 La història de tres sords

És una història d'una sorda que era tan sorda que no sentia res. Cada matí anava al camp i portava el seu fill a l'esquena. Tenia un enorme camp de cacauets. I un matí, quan estava treballant en silenci, va anar-hi un home.  Era un senyor tan sord que no sentia res. I aquest senyor estava buscant els seus xais, un dels quals estava ferit. Es va adreçar a la senyora:

- Escolta, senyora, estic buscant els meus xais. Les seves petjades m'han conduït fins aquí. Si m'ajudes a trobar els xais et donaré el xai ferit.

Però la dona no sentia res i no entenia res. Es pensava que el senyor li va preguntava quins eren els límits  del seu camp . I li va dir:

- El meu camp s'acaba allà.

 L'home va seguir la direcció  indicada per la senyora i per una curiosa coincidència l'home va trobar els seus xais menjant tranquil·lament i es va posar molt content d'haver trobat els xais. I després l'home va tornar i li va donar el xai ferit a la dona. La dona, pensant-se que l'home l’estava acusant d'haver ferit el xai, es va enfadar.

Quan l’home va veure que la dona s’estava enfadant va pensar que aquesta dona no volia el xai ferit, sinó que volia un xai més gran. I al seu torn, també es va enfadar:

- Senyora, és aquest el xai que et vaig prometre.

L’home es va enfadar tant que l’assumpte finalment va arribar al tribunal. I els tribunals a l’Àfrica de fa molt temps eren a la plaça del poble. Se situaven a l'ombra d'un arbre alt, l'arbre de la paraula, molt sovint un baobab. I el jutge, que també era sord que no sentia res. La dona i l’home hi van arribar mentre continuen amb la seva baralla. I després de les salutacions, va ser ella qui va parlar primer:
            - Aquest senyor em va trobar al meu camp i em va preguntar fins a quin punt  s'aturava el meu camp.  Li vaig mostrar i vaig reprendre el meu treball. Aquest senyor se n’ha anat i uns moments després ha tornat amb un xai ferit i m'acusa d'haver-lo ferit. I et juro que d’aquests xais no n’he vist cap. És per això que som aquí, senyor.     

Era el torn del cavaller:

- Jo estava buscant els meus xais, i els seus passos m'han conduït fins al camp d'aquesta senyora. I li he dit que si m'ajudava a trobar els meus xais li donaria el xai ferit. Ella m’ha mostrat els meus xais  i  quan he tornat li he donat el xai ferit i m’ha dit que no volia el xai ferit, sinó el xai més gran i vostè es pensa que li donaré el xai més gran a un dia de la festa dels xai?

 El jutge es va posar dret. Ell era tan sord que no sentia res. I quan va veure el nen a l'esquena de la seva mare es va pensar que era pel nen que havien vingut.

  Després es va adreçar a l’home:

 - Senyor, aquest nen és el seu fill. Us assembleu molt. Per tant, em sembla que ets un mal marit. I vostè senyora, els petits problemes com aquest, no val la pena venir aquí a difondre'ls a la vista de tots. Vés a casa! Espero que feu les paus.

Després d'escoltar aquesta història, tots van riure. I el riure va contagiar el jutge, la dona i l’home. Què van fer? Es van posar a riure, tot i que no havien entès res. I aquesta és la qüestió de la història: quins d’aquests tres era més sord?

Adama Kandé (Senegal)

 حبة أرز
 بينما كان الفلاح يعمل فى أرض سيده أخذ يفكر...ربما
 لو كنت أكثر غنى لأمكننى شراء أرض افلحها..
أريد أن استمتع بحياتى,أكل طعاماً
 شهياً و أعيش فى بيت مريح..
 افاق من أحلامه على صوت أحدهم يصيح قائلأ:"جلالة الملك
 سيمر بالطريق الملاصق  لهذه المزرعة الأسبوع المقبل,و على جميع الفلاحين أن
 يصطفوا لاستقباله و تحيته".
 فكر الفلاح فى نفسه..."هذه هى فرصتى..ماذا لو طلبت من
 الملك بعض العملات الذهبية فهى كفيلة بتحقيق كل أحلامى...و هو لن يرفض
 طلبى لأنه كما سمعت طيب و  كريم"...و هكذا ظل الفلاح يحلم طوال الأسبوع...
 و أخيراً جاء اليوم الموعود و اصطف الفلاحين على جانبى  الطريق لاستقبال الملك 
 العظيم...و إذ بعربات تجرها الخيول تظهر فى الأفق,فجرى الفلاح البسيط نحو  
 العربة الملكية و أخذ يصرخ:"سيدى الملك..سيدى  الملك..لى طلب عندك".
 أمر الملك بإيقاف العربة و سأل الفلاح:"ماذا تريد؟"
 ارتبك الفلاح جداً و قال:"أريد بعض العملات الذهبية  حتى اشترى قطعة أرض".
 ابتسم الملك و قال للفلاح:"إننى أريد أن تعطينى شيئاً  من عندك".

 ازداد ارتباك الفلاح و قال فى نفسه:"عجيب هذا الملك  فى بخله..جئت اطلب منه 
 ليعطينى و أذ به هو يطلب منى"..
 و بعد تفكير اخرج حبة ارز واحدة من صرة مملوءة كانت فى  يده و أعطاها للملك, 
 فشكره الملك و أمر أن ينطلق الموكب مرة أخرى..
 عاد الفلاح بخيبة أمل حزيناً إلى بيته, وأعطى زوجته  صرة الأرز لتطهيه..و فجاة 
 صرخت زوجته:"لقد وجدت حبة أرز من الذهب الخالص فى وسط  الأرز..".
 و هنا صرخ الفلاح بألم شديد:"يا ليتنى أعطيت الملك  الأرز كله"..

  Un gra d'arròs

 Mentre un pagès treballava la terra del seu senyor va pensar: "Potser si jo fos més ric em podria un terreny més gran que el del meu senyor. Vull gaudir de la vida, menjar bé i viure en una casa comfortable". Es va despertar dels seus somnis amb la veu d'algú que el cridava i li deia: "El rei passarà pel camp del costat aquesta setmana i tots els pagesos han d'anar a rebre'l i donar-li la benvinguda". El pagès va pensar: "Aquesta és la meva oportunitat. He sentit que el rei és una persona agradable i generosa. Si li demano unes monedes d'or es complirà el meu somni". Va pensar en això tota la setmana.

Finalment va arribar el dia i els pagesos van anar a rebre el rei. El van veure aparèixer amb un carruatge i cavalls. El pagès va córrer cap on era el rei i li va dir: "Senyor rei, senyor rei, li vull demanar una cosa". El carruatge es va aturar i el rei li va demanar al pagès què volia. El pagès amb molta vergonya li va dir: "Vull unes monedes d'or perquè vull comprar un tros de terra". El rei va somriure i li va dir: "Vull alguna cosa teva". El pagès es va dir a ell mateix: "Aquest rei és curiós. Li he demanat una cosa i és ell el que em demana una cosa a mi".

Després el pagès va treure un gra d'arròs d'un paquet ple d'arròs i li va donar el gra al rei. El rei li va donar les gràcies i va ordenar al xofer que continués. El pagès va tornar decebut i trist a casa seva i li va donar el paquet d'arròs a la seva dona perquè cuinés. De sobte, la dona va cridar: "He trobat un gra d'arròs d'or enmig de l'arròs!". I aquí el pagès va començar a plorar molt fort: "M'agradaria saber què hagués passat si li hagués donat tot l'arròs...".

Imad El Hilali (Marroc)

الزرافة زوزو

زوزو زرافة رقبتها طويلة ..
الحيوانات الصغيرة تخاف منها .. مع أنها لطيفة … لطيفة …
عندما تراها صغار الحيوانات تسير تخاف من رقبتها التي تتمايل ..تظن أنها قد تقع عليها …
أحيانا لا ترى الزرافة أرنبا صغيرا أو سلحفاة لأنها تنظر إلى البعيد ..
وربما مرت في بستان جميل وداست الزهور ..
عندها تغضب الفراش و النحل ..
الحيوانات الصغيرة شعرت بالضيق من الزرافة ..
الزرافة طيبة القلب .. حزنت عندما علمت بذلك ..
صارت الزرافة تبكي لأنها تحب الحيوانات جميعا ..
لكن الحيوانات لم تصدقها …
رأت الزرافة عاصفة رملية تقترب بسرعة من المكان ..
الحيوانات لا تستطيع رؤية العاصفة لأنها أقصر من الأشجار..
صاحت الزرافة محذرة الحيوانات ..
هربت الحيوانات تختبئ في بيوتها وفي الكهوف وفي تجاويف الأشجار ..
لحظات وهبت عاصفة عنيفة دمرت كل شيء …
بعد العاصفة شعرت الحيوانات أنها كانت مخطئة في حق الزرافة فصارت تعتذر منها ..
كانت الزرافة زوزو سعيدة جدا لأنها تحبهم جميعا …

LA GIRAFA ZOZO

La Zozo és una girafa de coll llarg. Els animals petits tenen por. Però ella és bona, molt bona... Quan els animals joves veuen el seu coll balancejant tenen por i creuen que caurà sobre seu. De vegada no veu un conill o una tortuga petita perquè amb el seu coll llarg no veu el terra. Però hi veu lluny... Passa a per un jardí i trepitja les flors ... Els animals petits estan enfadats amb ella.

La girafa té bon cor. Es va entristir en saber-ho. La girafa plorava perquè ella s’estimava els animals, però ells no s’ho creien. La girafa va veure acostar-se ràpidament una tempesta de sorra i va avisar els animals. Els animals no podien veure la tempesta perquè eren més baixos que els arbres. Els animals es van amagar a casa seva, la violenta tempesta va destruir-ho tot i els animals, després de la violenta tempesta, van pensar que potser s’havien equivocat amb ella i li van demanar perdó. Ara la girafa Zozo és molt feliç perquè tothom l’estima.

Ikram Ihammouten (Marroc)