dijous, 9 de febrer del 2012

Mecanoscrit del segon origen

Els del nivell 3 de l'aula d'acollida estem llegint el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. És el llibre més llarg que hem llegit en català i, de moment, ens està agradant força... Per acabar-lo d'entendre més bé, cada setmana en llegim un capítol i el comentem entre tots i totes. També en fem un resum, que cada setmana us anirem penjant als comentaris.. Segur que, així, ens quedarà un treball perfecte, perquè l'haurem entès de dalt a baix!

11 comentaris:

  1. Resum del capítol 1

    L'Alba, una noia de catorze anys, tornava de l'hort de casa seva amb un cistellet de figues negres i va veure dos nois que es barallaven amb un noi que es deia Dídac, que era el fill de la seva veïna. Ells es barallaven amb en Dídac perquè era negre. Ells van tirar en Dídac a l'aigua i l'Alba per ajudar-lo també va saltar a l'aigua. Després ells junts van sortir de l'aigua. Quan van sortir de l'aigua, van veure que havia passat una catàstrofe. Van veure que tota la gent estava morta i que tots els edificis estaven destruïts.
    L'Alba va pensar d'anar al bosc, on ella una vegada va anar d'excursió. Va pensar que allà tindrien tot el que necessitaven per viure. En Dídac també estava d'acord amb aquesta idea de l'Alba. L'Alba va fer una llista de tots els aliments que necessitaven per viure. Van anar a les botigues per portar tot el que va escriure a la llista. Van portar material de la ferreteria, coses de menjar (pernil, formatge...), roba i electrodomèstics. Per últim l'Alba va pensar que estaria molt bé si portés un diccionari de medicina Per això, també van agafar el diccionari de medicina. Van guardar tot això en un carretó. Quan estaven a punt de marxar, en Dídac va pensar en el seu ocell que es deia Xica. Va anar de pressa a casa seva per buscar la Xica. Va buscar la Xica i la va portar. En Dídac va pensar que tenia sort que la Xica no estava morta.
    Després van marxar cap al bosc i van començar a una nova vida en una cova. Quan van arribar, l'Alba es va dutxar. Quan ella es dutxava en Dídac li va dir: "Com és que les noies sou molt diferents?” L'Alba va somriure i va dir que si tots fóssim iguals, no hauria ni homes ni dones. En Dídac després li va dir: “ No et fa res que et pregunti coses?”. L'Alba li va dir: “Em pots preguntar el que vulguis." Després així van començar a parlar de moltes coses.
    Ara ells estaven molt contents. Cada dia feien servir les coses que van portar des del poble. L'Alba cada dia llegia el diccionari de medicina. Un dia en Dídac va dir a Alba que si un dia ens morim, ja no quedarà ningú. Ella li va dir que quan fossin més grans ens casarien i tindrien fills. L'Alba cada dia li ensenyava moltes coses de llegir i d'escriure. Un dia l'Alba tenia molt mal de tíbia i en Dídac la va cuidar amb l'ajuda del diccionari de medicina. Per culpa d’aquest mal l'Alba va passar molts dies al llit. Ara ja havia començat la tardor i anaven junts al bosc per buscar figues, nous i bolets i en trobaven de molts tipus.
    A l'estiu en Dídac va dir a l'Alba: "gairebé ets negre com jo, oi?" L'Alba va contestar:"Sí, com que hi ha gent negre i gent blanca." En Dídac va explicar que al poble la gent li feia mofa. L'Alba va dir: "És igual, ja saps que som el darrer blanc i el darrer negre. Després de nosaltres la gent no hi pensarà en el color de la pell." Ells pensaven que podien canviar el món que venia.
    (Navneet Kaur)

    ResponElimina
  2. Aquet part del Mecanoscrit del segon origen es diu Quadern de la por i de l'estrany i anava sobre una noia de quinze anys,verge i bruna que es diu Alba i un nen de nou anys que es diu Dídac.Eren a uns tres quilòmetres de la cova i seguint el bosc cap el nord i van trobar una masia.La casa era sota mateix i derrera de la masia hi havia un camí.
    S'hi van arostar i veure que hi havia una màquina,un tractor i van baixar.L'Alba va dir:Provem-ho i van fer una volta i després es va fer de nit i van tornar a la masia.Dins de la masia no hi havia res,però van sortir fora de la casa i van dir que es podien quedar a la casa,i devant de la casa van trobar dues gallines i se les van quedar.A partir de llavors van menjar ous.Aquest tros és del primer capítol!I a la masia van trobar moltes coses de profit.I durant l'hivern se'is van morir les gallines,i poc dies després van trobar peixos a l'aigua,i no sabin de quina mena eren, però els van trobar bons.I per tot això la noia va fer estrany,i va pasar moltes coses:Es van posar malalts,van tornar al poble a buscar medicament...I durant tot aquell temps,I van patir per si tornaven a veure els avions estrany.Un dia van veure un incendi i van veure que era un d'aquests avions i van veure que hi havia una criatura estranya i la van rnterrar,després de matar-la.I van començar a creure que la criatura enterrada era l'unica que quedava,i que els podien vèncer.
    (IKRAM)

    ResponElimina
  3. Quadern de la sortida i de la conservació
    L'Alba tenia setza anys. Va prémer l'accelerador del tractor, van travessar Benaura i van arribar a Barcelona. Van passar molts camins. Quan van arribar-hi van comprendre que no havien vist res comparat amb Benaura, on només quedaven ruïnes. no va portar cap mapa, no sabien on eren. En Dídac va preguntar a l'Alba que si s'hi quedariem a viure, ella no sabia què contestar-li. Al segon matí, l'alba va contestar que no, tot continuava. Entres els cotxes van descobrir un jeep de rodes massisses. En dídac el va reparar, perquè els anava millor per moure's. Van decidir arreplegar tot de llibres i conservar-los com poguessin.
    Una tarda van anar la platja. A en Dídac li va agradar la mar i va dir i l'Alba que la mar era bonica!
    Es van banyar, després van pensar que si hi podria haver més persones vives a past d'ells, com el que els va passar a ells, encara no ho sabien.
    Després de sortir de l'aigua, van trobar una masia que podrien viure.
    Quan van tornar a Barcelona van veure un cotxe que tenia una matrícula estrangera i van descobrir-hi una guia de la ciutat van anar a totes les biblioteques i van agafar tots llibres.
    Un matí van anar ales Rambles, hi havia un forat, van trobar una sala que no havia cap cadàver i van posar-hi tots llibres. Un dia que passaven amb el jeep, en Dídac es va aturar en veure un llençol que posava "Aquí hi ha supervivents", però no van trobar res. Al segon dia van veure uns llaunes buides , en Dídac va descobrir una dona morta, i van trobar un quadern en què la dona s'havia entretingut a escriure i el van llegir a la nit. Van tornar a casa i es van sorprendre, perquè estava tot inundat.
    Van marxar i van viure a la rulotte. Quan el terra es va assecar, van tornat a casa. L'Alba ja sabia molt de medicina teòrica, però de pràctica no. Per això un dia es va animar i se'n va anar amb el Dídac a buscar cadàver, era el d'una dona.
    Un dia van entrar a un estanc i van entrar a un estudi fotogràfic , van fer unes fotos.
    Va arribar la tardor i van roder llegir més. Van ajuntar el llits per poder dormir junts. L'infant d'anys enrera s'anava convertint en un adult.

    ResponElimina
  4. Algú em pot dir per què cada capítol d'aquesta novel·la es diu així? Es a dir, quina referència fa el nom de cada capítol amb la historia que ens explica en el capítol? Gràcies!

    ResponElimina
  5. Perque el quadern de la sortida i de la conservació s'anomea aixi? justifica el titol del TT3 siusplau

    ResponElimina
  6. Si sisplau, jo també ho necesito!

    ResponElimina
  7. ESTE LIBRO ES UNA MIERDA, Y ADEMÁS HABLAD EN ESPAÑOL.

    ResponElimina
  8. Conteu el capítol 4 siusplau

    ResponElimina